Dissabte 27 de novembre, en el marc del I Fòrum Internacional Youth Act, es va dur a terme la xerrada ‘Models policials i mecanismes repressius’, en modalitat híbrida presencial i virtual i que va comptar amb la participació de joves activistes catalanes, colombianes, filipines i senegaleses.
Les ponents:
Nora Miralles, prologuista de La fi del control policial; Alejandro Rodríguez, de Temblores ONG de Colòmbia; Martha Isabel Fajardo Pulido, de Lazos de Dignidad de Colòmbia; Jandeil Roperos, de la Karapatan Youth Organization de Filipines; Abdou Khafor Kandji, de Y’en a Marre del Senegal. Totes elles moderades per la Mar Ampurdanès, de l’organització antirepressiva catalana, Alerta Solidària.
La taula rodona es va centrar a analitzar i comparar models policials de diferents regions del món i generar preguntes al voltant de què ha de ser la policia, quin rol ha de jugar i com operen els mecanismes de repressió sobre les lluites i sobre les persones, especialment les joves.
La Mar Ampurdanès va destacar que, des del 2017, a Catalunya la meitat de les persones que han patit repressió són joves. És per això que es fa la reflexió compartida que la repressió cal combatre-la, no només des de les organitzacions antirepressives sinó des de tots els espais de lluita.
La violència policial a Colòmbia, Filipines i el Senegal
A Colòmbia, l’Alejandro i la Martha Isabel, ens van explicar que la policia s’ha tornat un actor més del conflicte armat i que té un rol extremadament violent. És l’única policia de Llatinoamèrica que no respon al departament d’interior sinó al de defensa, com l’exèrcit. El cos d’antidisturbis carregava a l’esquena 30 homicidis des de la seva existència, però des del Paro Nacional aquesta xifra s’ha disparat. Actualment, es compten 80 homicidis i 103 casos en què la violència policial ha buidat ulls de manifestants colombianes.
El cas de Filipines ens el van exposar la Jandeil Roperos i també Czarina Musni. La Czarina és una defensora de drets humans, acollida a Barcelona per l’Associació Catalana per la Pau i que ens va oferir el seu testimoni: “s’està acusant de terrorisme a les defensores de drets humans filipines amb sentències molt dures, penes sense fiança i assassinats parapolicials.“
A l’últim país que tenia presència a la taula rodona, la situació és diferent: Des de Senegal, l’Abdou Khafor ens descriu un model policial que és encara colonial. Segons, l’Abodu “els grans poders senegalesos fan que civils s’encarreguin de reprimir manifestacions amb armes per a defensar-los. És el mateix model colonial, però els actors ara són diferents”.
A manera de conclusió
Amb tot, Nora Miralles fa la reflexió que la reforma del model policial, sigui on sigui, serà insuficient. Mentre que mentre la funció estructural de la policia sigui la defensa violenta d’un sistema, cap reforma policial podrà ser aplicada amb èxit.
Pots recuperar la xerrada aquí:
